diumenge, 12 de desembre del 2010

[007] A la pissarra - Per què llegim?

Estreno secció en la qual penjaré fotografies en què exposo els exercicis o desenvolupo explicacions d'alguna qüestió a través de l'eina més fidel per a un professor: la pissarra.

La primera imatge que obre la llauna la vaig fer a la classe de Llengua espanyola I de GESO 1. La foto mostra un exercici força improvisat que vam fer als inicis del curs. L'objectiu era fer reflexionar als alumnes sobre el seu hàbit lector. 

Crec que va ser un bon punt de partida per a treballar la comprensió lectora i les tècniques d'estudi, ja que em va servir per fer-me una idea individual i col·lectiva de les possibles dificultats que podien arrossegar els alumnes durant el desenvolupament del mòdul.


Wikio

dimecres, 3 de novembre del 2010

[006] Perdut i retrobat


L'inici de curs ha estat difícil. La idea d'escriure en aquesta nova aventura bloggera almenys un cop a la setmana se'n va anar a la porra quan va començar el Màster en Educació i TIC a la UOC. Llavors la feina, la família i altres hobbies s'anaven acumulant en el cistell de les coses pendents. Ben bé que repetia els mateixos esquemes que em van portar al col·lapse l'any passat... Afortunadament, l'experiència és un grau i vaig classificar les coses per ordre d'importància.

Però aquesta drecera cap al mar de la calma no satisfeia els meus objectius: encara manava el Màster per sobre de la resta de coses. I no és d'estranyar, ja que vaig ser tan intel·ligent que em vaig matricular de 4 assignatures. Una bogeria! Amb aquest panorama novament em trobo al cap del carrer i amb la sensació de no gaudir ni de la feina ni del màster.

Per tot això he decidit algunes coses:

1) El semestre vinent no agafaré tantes assignatures del màster. 

2) Focalitzar tota l'atenció i els esforços en la meva tasca docent. Aquest any necessita una empenta definitiva i assolir objectius importants.

3) Esprémer al màxim les possibilitats del meu PLE per continuar donant i rebent bons consells i recursos pràctics per a la meva feina.

4) Explicar totes les meves experiències i inquietuds al voltant de la docència per a persones adultes en aquest  blog.

I que tot plegat consti en aquesta acta!


Wikio

divendres, 1 d’octubre del 2010

[005] L’enfocament comunicatiu o la mare dels ous de la meva actitud docent




Recordo que, un dia parlant amb un company del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults, li vaig arribar a dir que l’enfocament comunicatiu era com una religió: s’hi creia o no. I jo en sóc molt creient, i per diversos motius. Però el més clar és el de la comprovació empírica. Així, des de fa dos anys he pogut contrastar els bons resultats d’aquesta actitud comunicativa en els meus cursos de GESO. I és que tinc la gran sort que en el centre on treballo puc organitzar i desenvolupar les classes amb una certa llibertat pedagògica i metodològica, fet que m’ha posat més fàcil l’aplicació de l’enfocament comunicatiu com a marc de les meves unitats didàctiques.

Per tant, els mòduls de català i de castellà de l’àmbit de la comunicació del curs de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO) tenen uns objectius i uns continguts concrets, els quals he volgut reorientar cap a l’assoliment d’unes competències bàsiques que han de permetre el desenvolupament de coneixements, d'habilitats, d'actituds i de responsabilitats comunicatives i lingüístiques pràctiques i aplicables en contextos reals.

Aixoplugat, doncs, en l’enfocament comunicatiu, treballo amb diverses estratègies didàctiques, les quals passo a enumerar:

a) Aprenentatge inductiu: A través de la interacció regulada entre professor i alumne, aquest últim ha de descobrir tot allò que està aprenent. D’aquesta manera, s’obliga a que l’alumne pensi i organitzi el seu propi coneixement i ús de la llengua. Crec que el professor consciencia els alumnes perquè pensin i reflexionin sobre el seu aprenentatge de la  llengua.


b) Comunicació real i repte comunicatiu: L’element clau de l’enfocament comunicatiu és que, a través d’activitats que reflecteixen situacions comunicatives reals, promouen l’aprenentatge i la pràctica de les capacitats lingüístiques i comunicatives de la llengua. I el professor ha d’aprofitar aquest concepte per generar activitats que simulin una situació comunicativa que els alumnes podrien trobar-se en la vida real. Per a ells, assolir l’objectiu serà tot un repte que els motivarà i els farà partícips del seu aprenentatge.


c) “Aprendre fent”: Aquest és un terme que vaig escoltar en una entrevista a Roger Schank, investigador sobre el tema de la Intel·ligència Artificial, i la Teoria del Aprenentatge Cognitiu en l’Educació. Sovint els professors pensem que ensenyem el que creiem que és important. Però ens equivoquem. Perquè una cosa és saber quins coneixements tenen els alumnes i una altra cosa és imaginar-se quins coneixements creiem que tenen. I abans d’aplicar qualsevol metodologia, cal interactuar amb els alumnes per copsar aquesta informació que sovint se’ns passa per alt i que permetran ajustar millor les nostres estratègies d’aprenentatge. El professor hauria d’intentar comprendre què és el que els alumnes poden fer i ajudar-los a fer-ho. I per a això, res millor que tutoritzar-los a través de la pràctica. Aprendre per mitjà de projectes, tasques i actuacions d'entorn son vies que porten cap a un aprenentatge viu, motivador, funcional i actiu per als alumnes. Personalment, crec que no hi ha cap altre sistema d’aprenentatge.

d) El professor com a guia: El rol del professor de llengua ha de canviar. S’han d’acabar les classes magistrals en què el professor comunica –que no ensenya- el que els alumnes han d’aprendre. D’aquesta manera, el professor esdevé un vehicle dels continguts del curs més que un facilitador de l’aprenentatge. Per evitar-ho, cal que la responsabilitat de l’aprenentatge passi del professor als alumnes. Per sobre de tot, el professor ha d’intentar desenvolupar en els alumnes un aprenentatge autònom i focalitzat per a satisfer les seves necessitats comunicatives reals. Crec que el professor ha de passar de simple comunicador de continguts a esdevenir orientador que dinamitzi l’aprenentatge i el porti cap a una reflexió conscient de les aptituds cognitives i metacognitives de l’alumne.

Aquestes estratègies conformen la meva base pedagògica. I ara per ara continuaré treballant en aquesta línia perquè considero que encaixa amb la meva manera de comprendre l’ensenyament.



Wikio

dijous, 16 de setembre del 2010

[004] Una eina per a l'anàlisi i la reflexió a l'aula

Una de les eines que vaig utilitzar l'any passat amb gran encert va ser la llibreta del docent, un document en el qual resumia els continguts de cada classe i valorava com havia anat la sessió. Aquest curs vull tornar-hi, però vaig pensar que seria convenient millorar-la per a un millor aprofitament. 


Per això, he creat aquest document que corregeix i augmenta una de les eines bàsiques que tan bons resultats em va donar el curs passat en la tasca d'anàlisi i reflexió del dia a dia docent. 

FULL ANÀLISI I REFLEXIÓ AULA

Wikio

dilluns, 13 de setembre del 2010

[003] Generar confiança


El perfil del futur alumne del GESO ha anat variant amb el pas dels anys. Darrerament, hi ha alumnes força joves d’entre 16 i 18 anys que conviuen amb el perfil més clàssic d’alumne del GESO. Però malgrat l’aparent distància entre tots dos perfils, el que els uneix és, generalment, la por que genera la tornada al món acadèmic. I aquesta és una sensació que puc corroborar un any més, ja que durant aquesta setmana m’he encarregat de fer el que s’anomenen avaluacions inicials, o el que és el mateix: la primera presa de contacte amb les persones que es volen matricular al GESO.

Per ara, la gran majoria d’alumnes que han passat per l’avaluació inicial, la qual consisteix en una entrevista i, si escau, una prova escrita; m’ha confessat el neguit que els suposa la represa dels seus estudis. Els d’edats compreses entre els 25 i els 45 anys són els més sensibles a aquesta por, perquè fa molts van acabar els estudis (l’antiga EGB) o els van deixar penjats i des de llavors han tingut poc o cap contacte amb els llibres de text.
En canvi, els més joves, saben que han de tenir el títol perquè els han dit que serà important per al seu futur. Però tothom sap que insistir als joves o imposar-los alguna ordre que impliqui un grau de maduresa suposa en la majoria dels casos el rebuig i el menyspreu, en aquest cas als estudis. La reacció és força previsible, atesa la confusió i el desconcert que suposa donar sentit a la paraula futur amb 16 o 17 anys.


Entenc què poden sentir tant els joves com els no tan joves perquè no hi ha res més dur que enfrontar-se amb el fantasma del fracàs escolar. Les males experiències acadèmiques reviuen, les oportunitats perdudes suren i les cames de la seguretat fan figa. Per això, més enllà de conèixer els seus interessos, els seus antecedents acadèmics i les seves motivacions; l’objectiu final d’una avaluació inicial és fer que siguin conscients que la matriculació al GESO és el primer pas que ha de portar a refer el camí del seu futur. Perquè no només el GESO significa l’obtenció d’un títol, sinó en molts casos l’assumpció d’un repte que jo com a docent tinc l’obligació de procurar que qualsevol alumne el pugui assumir. I en aquest sentit és important que en l’avaluació inicial es generi confiança perquè els alumnes comprenguin que no serà un camí fàcil però en cap cas inabastable. És en aquest moment que el docent ha de desplegar unes eines que no són pròpiament acadèmiques, sinó més aviat psicològiques per crear un ambient distès i relaxat durant l’entrevista.

Sovint les paraules esforç, estudi, voluntarietat o responsabilitat s’utilitzen per crear un discurs feixuc que inciti a valorar el treball que suposa la construcció d’un futur. Jo intento defugir d’aquests paràmetres a l’hora de tractar amb els interessats en reprendre els seus estudis i, en canvi, els parlo d’un altre concepte encara més important: la consciència.
Crec que és el terme clau per animar els alumnes joves i no tan joves perquè determina la predisposició dels alumnes davant del procés d’aprenentatge. Per entendre’ns, cal activar el mecanisme que permeti el “canvi de xip”, fer que els alumnes s’impliquin de  manera activa en la seva formació i assumeixin un compromís amb el seu futur. I aquesta és una tasca que cal posar en marxa des del primer dia.


Wikio

dimarts, 31 d’agost del 2010

[002] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (i II)

La idea de crear el meu ple va sorgir després d’una sessió del Màster de Formació de Català per a Persones Adultes de la UB realitzada per l’Enric Serra, professor de la UAB. Va explicar-nos les possibilitats didàctiques del web 2.0 i com aquest ha generat noves conductes en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. I el clar exemple és l’auge del PLE (entorn personal d’aprenentatge) entre els alumnes i els docents com a eina (auto)formativa. I després d'aquella sessió, vaig adonar-me que el PLE seria una eina molt útil per al desenvolupament de la meva tasca docent.

No cal que recordi com és de necessària la formació per a un docent. Fins fa pocs anys no m’havia aturat a pensar en la meva formació com a professor. Però sortosament un sisè sentit em va advertir que calia una sacsejada important. Per això vaig matricular-me al Màster. I durant el curs vaig aprendre una lliçó molt senzilla però alhora vital: necessitava més formació.
Malauradament, les opcions formatives en el meu centre eren (i són) escasses, fet que em va obligar a buscar altres vies, i més després d’haver acabat el màster. Per això, a part de subscriure’m a la revista Articles i continuar amb la formació (m’he matriculat al Màster en educació i TIC a la UOC), vaig decidir que era el moment de construir el meu PLE.

Una imatge del meu humil PLE
Tal i com jo l’entenc, el PLE representa el paradigma de la perpètua (auto)formació. O el que és el mateix: un PLE ben gestionat pot suposar un bon suport per a l’aprenentatge al llarg de la vida. I aquesta va ser la motivació que em va empènyer a construir el PLE. No és la meva intenció explicar ara les seves virtuts, sinó comentar-vos què suposa des de la meva experiència haver creat el meu PLE:

- Obtenir una font acurada i filtrada dels webs i blogs que poden ajudar-me en el camp de la formació d’adults.

- Estar informat puntualment de qualsevol qüestió relacionada amb la formació d’adults i amb l’ensenyament-aprenentatge de llengües (cursos, màsters, conferències, simposis, actualitat, articles, novetats editorials,  recursos, informació, les TIC aplicades a la formació per a adults, ...).

- Tenir la possibilitat de compartir tota aquesta informació amb altres docents, gràcies a les xarxes socials (Twitter, Facebook, ...).

- Opinar, comentar, analitzar i reflexionar sobre les informacions que m’arriben a través del PLE. A més, pot servir com a plataforma de difusió i de desenvolupament de la meva tasca docent.

- Gestionar millor la informació, fet que suposa un estalvi de temps.

Exemple de PLE (extret de https://sites.google.com/site/microtallerstac/)
Evidentment, la construcció d’un PLE pot resultar fantàstic, però també comporta uns efectes secundaris no tan positius. Així, i atès que el meu PLE és per a tota la vida, hauré de cuidar-lo i actualitzar-lo sovint en funció de les meves necessitats docents. Cal que quedi clar que la construcció d’un PLE no s’acaba mai, sinó que evoluciona, talment com nosaltres. Si s’entén que el PLE és una projecció virtual dels interessos i necessitats com a formador de persones adultes, és lògic pensar, doncs, que el PLE també s'ha d'actualitzar. Per tant, mantenir-lo requerirà molta força de voluntat.

De la mateixa manera, també serà necessària una bona dosi d’organització per seleccionar, resumir i compartir les fonts del meu PLE. És a dir, caldrà la creació d’una rutina per consultar i per gestionar el volum d’informació que s’emmagatzemarà dia a dia. Però malgrat aquests punts negatius, jo veig el got mig ple (perdoneu el joc fàcil de paraules!).

Amb tot, el meu PLE s’ha convertit en poc temps en un punt de de referència important per a la meva formació, els fruits de la qual han de repercutir en la millora docent. Poc a poc el vaig millorant perquè encara l'estic desenvolupant. Ara el meu principal objectiu és incorporar el PLE a la meva rutina diària. I quan passi un temps prudencial, faré una valoració més detallada.


Wikio

divendres, 27 d’agost del 2010

[001] Construeixo el meu PLE i el meu portafoli (I)

He fet el cop de cap i he aprofitat les vacances per crear dues eines que m'ajudaran en la meva tasca docent: el meu PLE (Personal Learning Environment) i el meu portafoli. La primera ja està en marxa, mentre que la segona és la que més maldecaps m'ha portat ja que, a la dificultat de construir-la des de zero, he volgut fer-la digitalment.
Per a crear el meu portafoli digital he confiat en Mahara, un espai web dissenyat per a complir la missió de portafolis acadèmic però també docent. Però, a diferència d'altres eportafolis, aquest té el component de les xarxes socials, un element que està a l'ordre del dia. En el cas de Mahara, dóna l'oportunitat de crear comunitats, xarxes d'amics amb els que es poden compartir els teus arxius, els teus vídeos i les teves reflexions.
Els maldecaps dels quals en parlava abans no han vingut perquè Mahara sigui complicat de gestionar, sinó per la meva impaciència. Tenia moltes ganes d'enllestir el meu portafoli però, com és evident, posar-lo en marxa requereix una definició acurada del punt de partida del docent (On sóc? D'on parteixo?), un gran coneixement de les habilitats personals, i una anàlisi de les necessitats com a docent. Quan em vaig adonar d'aquesta veritat, la construcció del portafoli va ser una bassa d'oli.
Haig de passar encara les dades del portafoli inicial al Mahara. Quan acabi aquesta tasca, el següent pas serà integrar-lo en la meva rutina docent. D'aquesta manera podré esprémer-li tot el suc i fer bones les meves favorables impressions sobre aquesta eina. Del PLE, ja en parlaré en un altre moment.
Wikio