divendres, 25 de febrer del 2011

[015] L'experiència IOC: grans expectatives

Fa poc més d'un mes em van comunicar que Centelles seria centre de suport de l'Institut Obert de Catalunya (IOC). La setmana passada vam anar a la seu central de Barcelona per fer una sessió formativa, a càrrec de l'eficient i experimentat Joan Queralt.


Aquesta setmana hem fet les nostres primeres inscripcions d'alumnes nous. Potser no n'hem tingut molts alumnes, però l'objectiu bàsic era conèixer el funcionament de tot el que suposa ser un centre de suport: utilitzar la secretaria virtual, adaptar-nos al sistema d'aprenentatge de l'IOC, organitzar i datar les tasques importants, saber utilitzar els mitjans de comunicació amb la seu central, amb la resta de centres de suport, etc.

Essencialment, la tasca del centre de suport és la de tutorització i guiatge dels alumnes. En paraules de Joan Queralt, "som la part humana de l'IOC", una definició que em va agradar molt! Per tant, tot i que l'ensenyament és virtual, hi ha un important component presencial i humà, el qual és molt raonable. Penso que el perfil d'alumnes que s'hi inscriuen necessiten saber que compten amb un/a tutor/a per ajudar-lo en qualsevol problema que sorgeixi durant el procés d'aprenentatge. I especialment aquest tipus d'alumnes que, per motius diversos, volen reenganxar-se després de molt de temps als estudis de GES. 


És per això que els alumnes han de sentir seguretat davant el repte d'ensenyament virtual, forma part de l'aprenentatge que els guiarà cap a una formació 2.0. Però no només a nivell tecnològic, sinó a nivell pedagògic. L'aprenentatge virtual serà eficaç quan hi hagi una bona base formativa que combini una bona metodologia d'aprenentatge amb eines sòcioafectives (tutories, trobades informals amb els companys, espais de comunicació directa amb docents i tutors) que afavoreixin la interacció entre docent i alumne. I jo crec que a primera vista, l'IOC pot ajudar a formar consciència pedagògica 2.0 entre els alumnes.  

Així que la primera impressió és positiva, però encara ens queda camí per recórrer. És el meu primer contacte amb un ensenyament virtual com a docent i haig de reconèixer que m'ha agradat perquè està brutalment ben organitzat. Hauré d'esperar per veure com casa la tasca virtual amb la tasca presencial. Ho explicaré en propers posts!

Wikio

dimecres, 9 de febrer del 2011

[014] (Re)aprenent català: petita història d'un repte



Fa gairebé un mes que vaig començar un curs de Català inicial a Calldetenes. Estava força il·lusionat, ja que feia temps que no donava classes en aquest nivell. I retrobar-me amb l'ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana per a alumnes que la desconeixien totalment, em permetia refrescar i millorar les meves metodologies. Però quan vaig saber que faria classes a un grup de dones marroquines d'entre 25 i 55 anys, que no parlen ni entenen el català i que, a més, no estaven alfabetitzades, les meves expectatives es van capgirar.

Per un moment, vaig pensar en els problemes que la no alfabetització podia comportar: dificultats de comprensió entre alumnes-docent, reestructuració de la programació del curs, canvi radical de recursos i activitats a l'aula, etc. Però tot seguit vaig pensar també en la manera d'ensenyar català amb aquest handicap. I el fet d'enfrontar-me a l'ensenyament-aprenentatge del català des d'aquesta perspectiva em va encoratjar encara més. No sé si és freqüent que passi, però davant dels reptes em creixo i faig mans i mànigues per sortir-me'n. I aquest era un moment en què havia de posar-me novament a prova.


Sortosament, vaig recapgirar la situació i vaig analitzar cadascun dels paràmetres que conformaven el curs: destinataris, necessitats (aprendre català oral bàsic per utilitzar-lo en situacions qüotidianes), expectatives (acotar l'aprenentatge a situacions comunicatives concretes i molt bàsiques), temps (1 hora i mitja setmanal), continguts (Com et dius?, La família, Com ets?, Què fas? Què vols/què necessites?, La casa), materials i recursos necessaris (projector, ordinador, imatges, vídeos, cançons, textos orals), materials i recursos disponibles,  etc. Tot plegat no em deixava alternativa: havia de fer un curs 100% oral i visual.

El resultat final encara està per veure. L'únic que puc avançar és que estic molt satisfet de l'inici del curs, ja que durant aquest primer mes ha donat els seus fruits. Per començar, les alumnes continuen assistint a l'aula, un símptoma molt clar que s'ha encertat amb el plantejament de curs, el qual connecta amb les seves expectatives.

En segon lloc, les classes esdevenen més amenes i la participació en els exercicis s'eleva a la categoria d'imprescindible, un fet aquest que ajuda a cohesionar el grup i a prendre consciència de la importància de la pràctica oral. A més, la recepció de les activitats està sent positiva. 

Encara que sembli mentida, el matamosques és una eina lingüística molt útil!
En tercer lloc, les activitats proposades tenen un contingut lúdic que les fa efectives i desinhibidores, fet que provoca que les alumnes hi col·laborin sense por. En aquest sentit, haig d'agrair la gran troballa del llibre Xerrameca, un dels pocs -per no dir l'únic- materials per a l'ensenyament-aprenentatge de català a alumnes no alfabetitzats. 

I finalment, a nivell docent, malgrat l'esforç i la dificultat de crear material específic per a cada tema (com comentava, no hi ha gaire material d'aprenentatge de llengües per a alumnes adults no alfabetitzats), em permet compilar fitxes, exercicis, experiències i recursos per a un futur curs d'aquestes característiques. Quan acabi el curs, no descarto realitzar un dossier recopilatori i penjar-lo per si algú el necessités!
Fitxa de vocabulari utilitzada en una de les primeres sessions del curs.
En definitiva, penso que a poc a poc he superat una part d'aquest repte didàctic. I a mesura que van passant les sessions, més segur m'hi trobo. Sé que es pot fer millor, que el temps que es destina al curs (30 hores, 1h:30 setmanal) és -malauradament- insuficient per assolir del tot l'objectiu marcat; i que les alumnes no practiquen fora de classe (un element importantíssim que hauré de treballar al llarg del curs). Però, com deia, em trobo davant d'un repte molt estimulant i això em permetrà superar aquests i altres obstacles per, finalment, arribar a bon port. Això espero!


Wikio

divendres, 4 de febrer del 2011

[013] El difícil repte d'elaborar un text escrit (II)

A l'hora d'explicar quina és la millor manera d'enfrontar-se a la creació d'un text escrit, he optat per fer especial èmfasi en la planificació prèvia a la redacció. Cal que els alumnes siguin conscients de les característiques que emmarquen la situació comunicativa abans d'agafar el boli; és a dir, el destinatari, l'objectiu del text, el tema, el tipus de text, el grau de formalitat i l'extensió. 

Personalment, penso que la planificació és cabdal. I en un context d'adults és molt important que els alumnes el comencin a aplicar en la seva rutina acadèmica per fer fora la por a l'enfrontament al paper en blanc. 
Exemple d'exercici d'expressió escrita del mòdul de GESO 1, Llengua catalana 2
A més, el punt de partida ha estat en tot moment la simulació de situacions comunicatives reals i que són presumibles que els alumnes visquin en algun moment de la seva vida. L'anàlisi prèvia també m'ha ajudat a mostrar de quina manera es despleguen les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i normativa).


Així, l'experiència amb activitats que recreen una situació comunicativa real m'han permès explicar tots els elements bàsics de l'expressió escrita, però, sobretot m'han servit per analitzar i fer conscients els alumnes que la llengua és un vehicle que han d'adaptar a les seves necessitats comunicatives.

Wikio