dimarts, 3 de desembre del 2013

[063] Una declaració de guerra a la reflexió metalingüística


Els anys que he desenvolupat el portafoli docent m'ha ajudat a visualitzar que la manera com desenvolupo la gramàtica ha estat farcida d'encerts, però també d'errors. Però, especialment, n'hi ha un que es perpetua amb els anys: la reflexió metalingüística per part dels alumnes.

Durant tot aquest temps d'experiència he tingut la sensació de no acabar d'aconseguir la connexió de l'objectiu comunicatiu amb les eines de reflexió de la feina feta. I és per això que enguany he optat per declarar-li la guerra a la metalingüística.

Per començar, m'he armat amb el pensament de no fer grans revolucions, sinó de rebel·lar-me poc a poc. Ja tindré temps de planejar estratègies més elaborades, com ara el portafolis del GES! En un primer moment, hauré de captar adeptes de cara al primer trimestre amb exercicis de valoració i de reflexió després de cada mòdul. 
Després, al segon trimestre faré un alçament popular reposat per fer palès la importància de la metalingüística en el procés d'aprenentatge. Aquí afegiré a les correccions dels treballs trimestrals uns comentaris personalitzats per a mostrar els punts forts i febles a l'hora d'encarar l'aprenentatge lingüístic. Això hauria de servir per a fer una valoració més detallada al final del trimestre.

I amb tot això, el tercer trimestre hauríem continuar per aquesta via per tal de guanyar la batalla de la conscienciació metalingüística. O el que és el mateix, que els alumnes reconeguin que saber com aprenen pot ser una manera de guanyar no només una batalla, sinó la guerra de l'aprenentatge lingüístic.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

[062] El primer vídeo "flipat" per a adults

Fa pocs dies que vaig enllestir el que és la meva primera incursió en la construcció de materials audiovisuals per a GES. La intenció és posar a prova l'experiència de la flipped classroom amb els alumnes adults per tal de buscar nous mètodes de divulgació gramatical, de participació i de dinamització a l'aula.

Pel que fa al vídeo, l'he realitzat per al mòdul de Lengua castellana 1 (GES 1). Enguany treballem en la creació d'una biografia i, a nivell gramatical, hem de conèixer el verb, però concretament les formes en passat. D'aquesta manera, al vídeo hi trobaran tot el que haurien de saber sobre els verbs en passat a nivell morfològic i també ortogràfic. Així doncs, he focalitzat la gramàtica per al compliment de la tasca, i he obviat de manera conscient determinats aspectes de la categoria verbal. 
Penso que el video és senzill, la informació està força condensada i no cansa. En aquest sentit, l'ús de PowToon no és gratuïta. Tots els elements (les imatges, les animacions, les tipografies, el procés de creació de presentacions) estan fets amb la intenció que el contingut -sigui quin sigui- flueixi i arribi als alumnes d'una manera amena. 

Sé que la informació podria estar millor dosificada, un pèl més picadeta, que haig de donar-li un segell propi a les presentacions, etc. Però per ser la primera vegada, n'estic satisfet. Ara haurem de veure què en pensen els alumnes i, sobretot, si ajuda al bon desenvolupament de la flipped classroomCom ja comentava més extensament al post anterior, la pràctica de la classe invertida pot tenir aspectes positius. I espero que aquest vídeo sigui el primer d'uns quants més. Aixó significarà que la proposta ha estat ben rebuda.

Ah!, el vídeo és aquest:

dimecres, 25 de setembre del 2013

[061] La classe invertida a GES, un recurs metodològic en proves


Amb l'inici del nou curs escolar, arriba el llarg i tortuós camí de la preparació de les classes; és a dir, renovar els cursos, solventar problemes metodològics i, en general, millorar l'experiència d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Per això, i atesa la meva naturalesa inquieta, aquest curs vull invertir l'aula de GES. Vull fer una flipped classroom.

El concepte flipped classroom és, actualment, un dels més comentats i que ha despertat força interès entre la comunitat educativa, especialment a secundària i els ensenyaments superiors. En essència, una classe invertida intercanvia alguns dels processos d'aprenentatge de fora de l'aula per potenciar-ne uns altres dintre de l'aula. És a dir, que el temps de classe es basa en la pràctica de coneixements preparats prèviament a casa a través de vídeos, presentacions, etc. realitzats pels docents. I és clar, si els alumnes treballen la teoria a casa, a l'aula hi haurà temps per a la pràctica, per a la participació a l'aula, per a l'atenció a dubtes concrets, per al foment d'expressió i aplicació d'idees, etc.  

Cal que comenti que no sóc un "flipat" convençut i tampoc un docent que vol anar a la moda metodològica de torn. Però penso que té elements que podrien funcionar per a l'aprenentatge de llengües de GES. Per exemple, podria:

- Ajudar a connectar els aspectes gramaticals específics que treballarem a les unitats didàctiques amb els projectes i tasques que han de realitzar. 

- Evidenciar i, per tant, justificar el lligam entre tasques i continguts gramaticals.

- Posar en comú els problemes d'adquisició i comprensió dels elements gramaticals.

- Dinamitzar l'aula amb les activitats pràctiques.

- Donar a l'alumne un paper actiu en la comprensió teòrica i, sobretot, pràctica dels continguts gramaticals.

- Ajudar a crear un ambient de classe més participatiu.

- Donar autonomia a l'alumne i responsabilitzar-lo del seu aprenentatge.

- Focalitzar l'interès en els problemes concrets de l'adquisició dels coneixements gramaticals.

- Trencar amb els estereotips de classes d'institut que utilitzen metodologies més tradicionals.

En el cas del GES, hi ha alumnes que no els agrada repetir esquemes d'aprenentatge. Jo, personalment, els entenc i trobaria contraproduent tornar a utilitzar les pràctiques metodològiques que eIs van portar al desinterès per aprendre. Per experiència, crec que la incursió d'una metodologia com la flipped classroom, i amb un enfocament comunicatiu de rerefons, pot ser un recurs hàbil per acostar una experiència d'aprenentatge més engrescadora. I tot plegat, vehiculat a través de les noves tecnologies.


Però alerta! No es tracta de reduir la gramàtica a un vídeo, una presentació o un podcast. La classe invertida ha de mostrar que la informació no és d'ús exclusiu del docent. Els alumnes, doncs, han de saber qüestionar, ampliar i adequar la gramàtica als seus interessos d'aprenentatge. En definitiva, han de saber manipular (en el millor sentit de la paraula) els conceptes teòrics i transformar-los en eines de coneixement que permetin un ús de la gramàtica més personal i (meta)reflexiu. 

Per a assolir aquesta fita, establiré unes pautes:

a) a casa, els alumnes hauran de mirar un vídeo, ppt, podcast  (el més curt que sigui possible i amb la informació bàsica) fet per mi (en la mesura que em sigui possible, és clar!) o altri,


b) els alumnes hauran de fer la seva síntesi del que han vist i portar-la a l'aula. Les eines per a abordar la tasca seran diverses: resums, mapes conceptuals fets online i compartits a Edmodo, elaboració d'un qüestionari, etc, 


c) després, a classe, el temps es dedicarà -sobretot- a la pràctica amb un seguit d'activitats diverses. El plantejament de les tasques ha de servir per acostar la teoria, posar en comú els resums dels alumnes i resoldre els dubtes del grup classe i, sobretot, els individuals, posar de manifest els aspectes concrets sobre el tema, aprofundir en els continguts si és necessari, establir eines per al reconeixement dels errors i per a la reflexió de l'ús de la normativa gramatical,  etc.


Una altra pauta possible podria ser la creació d'un debat via Twitter, Edmodo, etc per tal de compartir comentaris, pensaments, idees, dubtes sobre l'element gramatical que s'estigui treballant. També es podrien fer servir murs virtuals, com ara Wallwisher, per continuar amb la participació i el debat.



Sigui com sigui, l'èxit o el fracàs de la classe invertida serà, en bona mesura, cosa meva. De mi dependrà el nivell d'aprofundiment gramatical de les classes, de la dinamització de l'aula per a generar interès entre els alumnes, de despertar la motivació i engrescar-los en el procés d'aprenentatge; i de fer que la classe invertida sigui un element capaç d'alliberar les classes del tedi tradicional i donar temps a la pràctica, a la reflexió i, sobretot, a la veu de l'alumne. Espero sortir-me'n i que la sang no em baixi al cap!

diumenge, 4 d’agost del 2013

[060] La darrera peça del puzzle: reflexions del curs 2012-13

Toca fer balanç del darrer curs, acabar el puzzle del 2012-13 amb l'encaix de les darreres peces. Com sempre, l'ajuda del  portafoli ha estat fonamental per a valorar els diferents objectius i saber si els he assolit o no. Anem, doncs, a posar punt i final al puzzle.

Haig d'admetre, per començar, que aquest ha resultat un any tranquil, atesa la desvinculació d'obligacions a l'escola com a cap d'estudis. Això ha permès centrar-me en la preparació de les classes i complir amb escreix els objectius proposats pel que fa a la revisió dels mòduls.
 
Gràcies a això he millorat les unitats didàctiques, especialment l'adaptació dels cursos en funció dels alumnes, del seu tarannà i de les dinàmiques de cada grup a l'hora de fer front als mòduls. En alguns casos, les he canviat del tot respecte l'any anterior (Literatura GES 1, Llengua catalana 2, Literatura catalana GES 2) i he modificat activitats, tipus d'avaluació, etc. A més, he revisat els criteris d'avaluació, els recursos de cada mòdul, els dossiers, etc.

Un altre encert d'enguany ha estat la planificació anual dels mòduls de GES amb la intenció de connectar els mòduls, enllaçar continguts amb metodologies determinades per tal d'assolir de manera gradual les competències de cada nivell. 
 
Durant el curs 2012-13 també m'he volgut refermar en l'enfocament comunicatiu com a base de la meva metodologia. A aquestes alçades de la pel·lícula docent, volia assegurar-me que l'opció metodològica del repte real com a motor de l'aprenentatge encara era vigent. I ara no en tinc cap mena de dubte. L'únic element negatiu és que la mala temporització de les activitats han anul·lat o han deixat al marge en moments puntuals la reciprocitat de la tasca dels alumnes amb la vida real. Això podria crear confusió entre els alumnes que, potser, han tingut en algun moment la sensació de no comprendre del tot per què demanava la realització de les activitats.
 
A més, he afegit recursos per a un aprenentatge significatiu (creació d'esquemes i mapes mentals, ...) i una tímida i errònia introducció al flipped classroom (Llengua catalana 2). Sé que puc combinar i adaptar les bondats de cadascuna d'elles per a assolir una base metodològica pròpia, útil per a l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, vull continuar formant-me amb la lectura de materials concrets per a conèixer millor aquests plantejaments i poder implementar així els mòduls de GES i la resta de les classes.
De fet, aquest és el curs on he tingut molt en compte la lectura d'articles i documentació online. I bona part del que he llegit ha arribat gràcies a dues vies: el meu PLE i la interacció amb altres fantàstics docents. He pogut mantenir converses molt productives amb persones del gremi (Elisabet Alenyà, Jaume Sans, Carme Bové, Enric Serra  @LaMirandolina, @tedellimona) i altres professionals de l'educació que segueixo i que m'han aportat -directament o indirecta- molts coneixements al llarg del curs. La ingent quantitat d'articles i recursos que m'han proporcionat tots ells fa que, de cara al curs vinent, estableixi un sistema de buidatge per canalitzar tot el que pot resultar positiu per a la meva formació. Una eina que m'ha ajudat i que, avui dia, considero fonamental per a gestionar informació és Evernote. #recomano


Ara bé, malgrat la formació autodidacta, la idea de cursar el doctorat encara hi és. Però per motius familiars i, evidentment, econòmics, haig de renunciar-hi temporalment. I crec que amb el PLE i les xarxes socials, puc mantenir la motivació per aprendre més sobre l'ensenyament-aprenentatge de llengües i millorar la meva formació com a docent.
Malauradament, i com cada any, el meu punt feble ha estat l'ajustament de les activitats autoregulades en les unitats didàctiques. Val a dir, però, que és un punt que he abandonat en els mòduls de GES que ho he considerat oportú. Però l'he mantingut en els que era imprescindible per a conèixer les sensacions dels alumnes vers l'aprenentatge portat a terme a l'aula (Llengua catalana 1, Literatura, Literatura castellana).

L'abandonament ha estat conscient, atès que, en el cas d'alguns mòduls, fer una enquesta al final del curs no és gens representatiu per a extreure evidències de l'aprenentatge dels alumnes al llarg del trimestre. A més, en els cursos on l'aspecte metacognitiu és cabdal, els alumnes no han sabut respondre a algunes preguntes, fet que em fa que em replantegi la metodologia que permeti veure als alumnes la funcionalitat d'aquesta mena d'activitats i connectar-los amb el seu propi aprenentatge. Això em servirà també per a observar quins elements són necessaris per al desenvolupament d'un portafoli a les classes de GES, un altre punt aquest que any rere any no aconsegueixo que aixequi el vol.



Cal, doncs, una millora de les activitats autoregulades. Hi crec, però cal que tinguin una raó de ser. I especialment, vull trobar una manera perquè els alumnes en siguin conscients del que han après al curs, així com establir un criteri clar per a la correcció ortogràfica i gramatical autoregulada.

Un altre punt que no he pogut millorar és la convivència de les xarxes socials educatives (Edmodo, RedAlumnos) amb els cursos presencials. Enguany he provat que els alumnes entressin per a resoldre activitats concretes perquè fos, d'una vegada per totes, una extensió de l'aula, un espai per a resoldre dubtes, relacionar-se amb els companys, un lloc de recepció de tasques, de consulta de notes i de comunicació amb el docent. He aconseguit alguns d'aquests objectius, però no he trobat la manera d'encabir plenament una eina d'aquesta mena en els mòduls, fins al punt de passar d'ella.

D'aquesta manera, en el moment de planificar les UD's, hauré de reflexionar sobre quin ús vull que facin els alumnes de les xarxes socials educatives. I tot seguit, preparar els cursos tot pensant en tasques concretes i hàbits determinats que els alumnes hauran de fer en aquests entorns virtuals.


Això sí, un punt positiu se'l porta la selecció i inserció d'eines TIC a les classes. He procurat al llarg del curs ser acurat i utilitzar les eines adequades: editors de fotos online, software i editors d'àudio online, editors de mapes conceptuals online, etc. I crec que m'he sortit prou bé perquè són fàcils d'utilitzar, gratuïtes i estan fetes moltes d'elles amb la filosofia del software lliure. No en puc demanar més! Però hi ha alumnes que, per més apps i xarxes educatives que els mostri, encara tenen problemes per a gestionar un element tan bàsic com el seu correu electrònic.



Per tant, per al curs vinent, potenciaré l'ús d'eines TIC bàsiques i continuaré amb l'encaix d'activitats amb l'ús d'aquestes eines. Però també vull explorar el món dels smartphones per convertir els mòbils dels alumnes en eines útils per a l'aprenentatge de llengües.

Com a conclusió de tot el que he comentat fins ara, puc dir que ha estat el curs on cos i ment han treballat units per a la millora de la metodologia. Però també cal que esmenti que aquest any ha servit per a millorar l'ànim, per guanyar confiança i per, en definitiva, tenir ben clara la meva definició com a docent. I tot plegat ha estat gràcies als reptes que he hagut de superar: un atapeït curs de preparació per a la prova de grau superior, conflictes a l'aula GES, uns cursos amb alumnes poc motivats, etc. Tots aquests elements, en comptes de considerar-los pedres al camí, són puzzles que cal compondre per a obtenir, després, la satisfacció de la resolució. I enguany sembla que hagi acabat un puzzle de 3000 peces. I gaudeixo de la imatge resultant, però no en tinc prou: el proper curs vull començar el de 5000!!!

dijous, 18 de juliol del 2013

[059] Un projecte de recerca lingüística a GES

El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d'enguany, vaig portar a terme un repte d'envergadura: fer un treball de recerca.

Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d'ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d'adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura. 


L'objectiu del treball era que l'alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d'interès que estigui al seu abast.

D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma.
Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n'extreuen, ...). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió.

La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d'un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l'autogestió i autoregulació del procés d'aprenentatge.

Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d'Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l'inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d'això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.   


L'experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.

En aquest sentit, trobo molt positiva l'actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l'aplicació dels mètodes d'anàlisi en un treball d'aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l'aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d'important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d'informació i crític amb el procés d'investigació. 

Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d'autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d'autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d'anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d'aquesta manera, posar en el mateix camí l'objectiu del treball i una metodologia concretes.
Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l'aprenentatge o que, d'altra banda, se'n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l'excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.  

Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d'atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l'avançament d'alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d'investigació per millorar l'experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.

dijous, 11 de juliol del 2013

[058] De diaris i llibres de text (un resum del 2n trimestre)

El segon trimestre ja és història. Però no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar allò que ha anat bé i allò que és millorable. Em permetreu que no comenti el mòdul de Lengua castellana 3 (GES 2), ja que no he incorporat canvis substancials i, al marge d'algunes activitats i d'unes millores dels criteris d'avaluació, és semblant al del curs anterior.

A GES 1 vam realitzar els següents mòduls:


Lengua castellana 2

Vam treballar els textos periodístics i no literaris. Els objectius més importants del mòdul són:

· Llegir, comprendre i manipular textos periodístics digitals.

· Comprendre i elaborar notícies a partir de les sis preguntes clau.

· Revisar els textos propis a partir de pautes de revisió. 
En aquest sentit, no hi havia massa diferència amb el que es va fer l'any passat. Però sí que vaig modificar bona part de les activitats.

Llengua catalana 2
 
Vam treballar la varietat lingüística i la tipologia textual. Així mateix, i de manera transversal, vam tractar l'anàlisi, la comprensió, l'expressió escrita i la producció de textos usuals de la vida quotidiana i laboral. Els objectius importants d'aquest mòdul són:

· Saber exposar les característiques de la variació lingüística i de les funcions del català.
· Saber fer un mapa conceptual de les varietats lingüístiques del català.

· Classificar errades significatives de textos escrits, externs i propis, segons siguin de coherència, cohesió, adequació o correcció ortogràfica.
· Aplicar les propietats del text en el procés d'elaboració de textos, sobretot, en el procés de revisió del text.



Amb aquest plantejament, volia destacar els elements positius i els negatius d'aquests mòduls. Així, a Lengua castellana 2, tot i millorar les activitats, no he sabut temporitzar-les per tal d'assolir el repte que vaig llençar als alumnes: fer una revista o un diari. Per tant, les activitats han quedat orfes d'un fil argumental i els alumnes mai han tingut la sensació de crear un diari o revista. Per tant, per al curs vinent, hauré de mesurar les tasques perquè el mòdul funcioni tal i com l'havia planejat.

Pel que fa a Llengua catalana 2, vaig modificar el mòdul per a oferir un nou repte: realitzar el dossier del curs de variació lingüística del català. Per fer front a això, els alumnes es van repartir els temes i van buscar, resumir i adequar la informació que van localitzar a Internet. Al mateix temps que es combinava aquesta tasca col·laborativa, amb l'escriptura de textos diversos (carta formal, textos de diversa tipologia, etc.). 


El resultat va ser força desigual, segons el grup, la temàtica i l'alumne. Malgrat tot, no és una mala idea, però crec que no la tenia del tot controlada, ja que el dia a dia va imposibilitar el fet de veure el resultat final. I en un treball col·laboratiu és important que els alumnes se n'adonin d'aquest fet. En aquest sentit van faltar elements de cohesió entre les activitats per donar un sentit global al mòdul. I és aquest un factor que també haig de millorar a Llengua castellana 2, tal i com comentava anteriorment.

Per tant, i malgrat la millora de les activitats i de la explicitació dels criteris d'avaluació, ha fallat justament l'element clau d'aquesta mena de cursos: el treball cooperatiu i la cohesió de les tasques individuals per esdevenir-les col·lectives. Per al curs vinent, vull emmendar aquest error, però també portar més enllà aquests mòduls. No em val només amb l'intent de fer un curs amb un projecte comú. Sé que puc reconvertir-los i portar-los al nivell adequat perquè esdevinguin reptes engrescadors i amb sentit. Hauré, doncs, de continuar en aquesta línia.

divendres, 17 de maig del 2013

[057] L'aprenentatge dels conflictes a l'aula

Encara que no ho sembli, a l'aula fem front a situacions impròpies d'una escola d'adults. El motiu és, essencialment, per la constant d'aquests darrers anys, la qual és la matriculació a GES d'alumnes molt joves, d'entre 16 i 20 anys aproximadament.

Evidentment, no voldria generalitzar, però sovint aquest perfil d'alumne respon a casos d'un fracàs escolar que el seu centre no s'ha vist capaç de redreçar. I, de cop i volta, es troba a l'escola d'adults, perdut, confós i amb la mateixa actitud que quan va sortir de l'institut. És a dir, repeteix esquemes de comportament perquè entén que l'escola d'adults és una extensió de l'institut. I amb tot aquest còctel, els problemes estan més que servits.

No som la segona part de l'institut ni la solució màgica per als centres de secundària perquè els alumnes "rebotats" obtinguin el graduat. I perquè això s'entengui així, fem molta pedagogia entre aquests alumnes i, és clar, entre la resta de centres educatius. Però després de tants anys, encara hi ha conflictes que cal solucionar.

Enguany és un curs dels més durs, però no m'he arronsat i he procurat fer canvis en alguns aspectes de la gestió del conflicte a l'aula. Fins ara tenia la tendència a ser flexible, tolerant, negociador. En definitiva, tractava els alumnes com a persones adultes, ni més ni menys. Però per ser tractat com a adult, cal demostrar-ho i sovint alguns alumnes em donen arguments per pensar que encara són adolescents.  
Ara, però, prenc una actitud diferent davant el conflicte, sóc més expeditiu i definir la línia de convivència amb el grup classe-docent. A més, i en un aspecte més personal, he après a ser mesurat en els meus raonaments, no fer judicis previs ni deixar-me portar per idees preestablertes

Per a que tota aquesta millora personal hagi reeixit, ha estat d'una enorme ajuda i un gran suport l'aplicació i la publicació des de l'any passat de les Normes de Funcionament i Organització del centre. És un document imprescindible que sorgeix de les experiències viscudes els cursos anteriors i que tot just l'any passat el consell escolar va ratificar. 

Per tant, amb aquest marc normatiu i aquesta nova actitud, crec fermament que he millorat en la gestió dels conflictes a l'aula. I com a centre, estic molt content per la resposta que ha donat l'equip directiu i el claustre de professors a determinats casos. Cal seguir en aquesta línia per tal de crear a l'escola el millor ambient d'aprenentatge possible. Això sí, per a tothom.

divendres, 12 d’abril del 2013

[056] Saber tornar enrere


Per l'experiència d'aquest any amb un grup de GES, he trobat que els alumnes només observen i deixen que el temps de classe passi ràpidament. És a dir, que no hi ha implicació amb la proposta didàctica del curs, malgrat que sigui avaluació contínua, i que estigui formada per tasques que, inicialment, són motivadores. No n'hi ha prou amb això ni amb una autoavaluació amb cada mòdul. Cal anar més enllà i fer que l'alumne en formi part activa d'aquest procés des de l'arrel. Per això, cal encarar les classes cap a les metodologies que permetin la participació activa de l'alumne. 

Al llarg d'aquests anys he flirtejat amb l'aprenentatge significatiu, amb el learning by doing, fonamentat tot plegat en un enfocament comunicatiu. Però potser mai l'he desplegat amb totes les seves conseqüències. Tinc la sensació que he domesticat les activitats, que han perdut part de la seva essència autoreguladora i activa per part de l'alumne. A més, en determinats cursos, han perdut efectivitat i no tenen cap incidència en el seu entorn, fet que dilueix el sentit de l'aprenentatge significatiu. 
 
Per això, he volgut fer una aturada en el camí i tornar enrere, recuperar les meves senyes d'identitat metodològiques amb tot el que això comporta. El tercer trimestre serà el moment de fer el cop de cap, un pas ben ferm per millorar i ser honest amb la meva definició com a docent.