diumenge, 14 de desembre de 2014

[072] Cap a l'evoluació

Una de les meves obsessions com a docent és la planificació de l'avaluació. La considero la pedra angular del curs, l'element bàsic abans de fer qualsevol altre pas per a programar. No puc fer res sense saber què avaluaré i com ho faré.

Però en tots aquests anys no he trobat la fórmula màgica que harmonitzi metodologia i avaluació. I em temo que serà una batalla permanent. Perquè de ben segur que no es tracta de trobar una fórmula, sinó adequar la millor avaluació per a cada curs. Per aquest motiu he procurat millorar l'avaluació any rere any. 

Fins ara, avaluava dues vessants: la tasca final i els processos metalingüístics. Però després de moltes experiències, vaig adonar-me que poc a poc abandonava la reflexió metalingüística per pura desídia. Jo diria que, possiblement, l'alumne no ho entenia del tot  (a la majoria els interessava la nota i prou). A més, crec que mai he sabut fer visible la connexió de la tasca amb l'aprenentatge de llengües. Aquesta frustració l'he arrossegat durant anys i per això li vaig declarar la guerra. Estava cansat de sentir com es diluïa una marca de la casa: fer visibles les respostes a per què aprenc així i com ho puc millorar. O el que és el mateix, l'aprenentatge reflexiu.
D'aquesta manera em vaig trobar al cap del carrer... fins ara. Si fer coses diferents a l'aula ha de tenir una avaluació a mida, això només significava una cosa. Així que m'he omplert de coratge per desenvolupar el portafoli lingüístic a les classes de GES com a eina d'avaluació. Sempre he pensat que fer coses diferents a l'aula genera reflexió i aprenentatge de molta qualitat. I tot a través de la valoració del procés. 

Per tant, la recolecció d'aquesta informació em permet obtenir una radiografia de l'evolució lingüística de l'alumne molt clara. Tot plegat es pot compilar al portafoli gràcies a les evidències de l'aprenentatge, a entrevistes personalitzades, al pacte dels criteris d'avaluació amb la classe, a la creació de rúbriques, etc. 

Ja fa uns mesos que he pogut desplegar-lo i n'estic molt content. Ara sí podré valorar la dedicació, l'originalitat, l'esforç i, sobretot, el progrés en tots els sentits, tal i com jo desitjava. Per ara, alguns resultats em conviden a ser optimista. En aquest sentit, la implicació de la majoria dels alumnes ha estat impressionant. Jo aprenc al mateix temps que ells a fer servir el portafoli com a eina d'avaluació. I no em fa por equivocar-me o rectificar, adequar l'eina a les seves necessitats i inquietuds. Ha de ser tan flexible i heterogeni com ells.
 
En definitiva, amb el portafoli com a eina d'avaluació tindré proves tangibles perque d'una vegada per totes els alumnes avancin cap a un aprenentatge de present i, sobretot, de futur. D'això se'n diu evoluació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius? Comenta aquesta entrada!