dimecres, 19 d’agost del 2015

[086] ¿Para qué sirve la educación para adultos?


Voy a empezar fuerte la primera colaboración con INED21 preguntándome lo siguiente: ¿para qué sirve la educación? Puede que no sea nadie (y no lo soy) para responder a esta pregunta. Hay, además, profundas reflexiones de personas que hablan con la seguridad digna de las auténticas eminencias de la docencia. Pero podría añadir una nueva lente a todo este caleidoscopio educativo si hablo desde el ámbito en el cual trabajo: la formación para personas adultas. Es por esto que replanteo la pregunta: ¿para qué sirve la educación para adultos?

Para muchos, éste es el cajón de sastre del sistema educativo, olvidado por las instituciones educativas y eventos relacionados con la innovación pedagógica, ahogado por iniciativas privadas e infravalorado por los que creen que es una “educación de segunda”. Lo que mucha gente desconoce es que la educación para las personas adultas ha cambiado mucho y, afortunadamente, se está reivindicando como una plataforma que puede impulsar decisivamente el futuro laboral y académico de los estudiantes que pasan por sus aulas.

Desde mi punto de vista, la escuela de personas adultas facilita una segunda oportunidad, pero también una tercera, una cuarta o una quinta. ¡E incluso una primera oportunidad! ¿Es posible eso? Evidentemente que lo es si se tiene en cuenta que el perfil del alumnado es tan heterogéneo como único a la vez. Las circunstancias vitales y la (mala o difícil) experiencia académica son los argumentos más repetidos por todos los alumnos que deciden retomar sus estudios. El aumento gradual de estudiantes en las aulas de adultos demuestra que nunca es tarde para (re)aprender, hecho que da sentido al lifelong learning. Este concepto rompe con la tradicional creencia que la educación es un período que se vive durante una etapa limitada de nuestras vidas.

Por tanto, no entiendo la educación como quien recuerda “la mili” o el día de su boda. La educación es un proceso permanente de construcción y adquisición de conocimientos formal e informal. Esto significa que cualquier persona debe tener la oportunidad de subirse de nuevo a un tren que, por un motivo u otro, tuvo que abandonar. Entonces, la educación de personas adultas sirve, en términos generales, para reemprender de nuevo el viaje hacia el aprendizaje de los alumnos, partiendo de los conocimientos previos para conectarlo de nuevo y de manera consciente con la vía de su propio proceso educativo.

Partiendo, pues, del hecho que los alumnos ya tienen una mochila de experiencias educativas, saberes adquiridos a través de diversas metodologías y vivencias de éxitos y fracasos, la escuela de adultos reorganiza lo aprendido hasta el momento por los alumnos para orientarlo hacia lo que le falta por alcanzar. Pero además, dirige también este aprendizaje hasta la estación de una formación futura, reconducida y contextualizada siempre a las inquietudes personales y las necesidades académicas futuras de los alumnos.

Para espolearlos durante el viaje, muchos optarían por utilizar las palabras esfuerzo, estudio, voluntariedad o responsabilidad para crear un discurso que incite a valorar el trabajo que supone la construcción de un futuro. Yo intento rehuir de estos parámetros a la hora de tratar con los alumnos que quieren retomar sus estudios y, en cambio, les hablo de otro concepto todavía más importante: la conciencia. Creo que es el término clave para animar los alumnos jóvenes y no tan jóvenes porque determina la predisposición de los alumnos ante el proceso de aprendizaje. Para entendernos, hay que activar el mecanismo que permita el “cambio de chip”, hacer que los alumnos se impliquen de manera activa en su formación y asuman un compromiso con su futuro. Y esta es una tarea que hay que poner en marcha desde el primer día.

Claro está que no es un trabajo fácil para los alumnos, pero tampoco para los profesionales. Porque ya no sólo se trata de conseguir un título o ganar una formación, sino que en muchos casos es asumir un reto. Entiendo qué pueden sentir tanto los alumnos jóvenes como los no tan jóvenes que retoman su formación en una escuela de adultos. Y es que no hay nada más difícil que enfrentarse con el fantasma del fracaso escolar. Las malas experiencias académicas reviven, las oportunidades perdidas reflotan y las piernas de la seguridad flaquean. Por eso, además de conocer sus intereses, sus antecedentes académicos y sus motivaciones, se debe crear un vínculo de confianza mutua que permita al alumno ser consciente de que su reincorporación a la educación es el primer paso para volver a la vía de su aprendizaje.
Aunque todo este proceso de concienciación también necesita profesores entregados y motivados. Pero, sobre todo, formados. Hace algunas décadas, la formación del profesorado en la educación para adultos estaba basada en la experiencia previa con otros cursos de primaria y de secundaria, la cuál resulto imprescindible para conformar una base formativa para el aprendizaje en este ámbito. Ello no provocaba que se tuviera la sensación de que a los docentes de las escuelas de adultos nos faltara preparación, dada la tipología de los alumnos y de la especificidad de los estudios. O dicho de otro modo, tratábamos la educación para adultos como si fuera una educación para niños o adolescentes. Afortunadamente, y desde hace bastantes años, ha habido una mejora sustancial de la calidad formativa en la educación para adultos. Y todo gracias al trabajo de profesionales que han querido mejorar las metodologías en este ámbito educativo, a una oferta de másters y postgrados de calidad, a proyectos conjuntos entre centros de adultos, al intercambio entre docentes de experiencias y recursos a través de las redes sociales, etc. Todo ello ha dignificado una formación que, en estos tiempos, se ha revalorizado y emerge como un motor de innovación educativa. De hecho, debe serlo por naturaleza.
 
Si tenemos en cuenta que, entre otros factores, algunas maneras de enseñar les han hecho fracasar en su época formativa anterior, queda claro que no podemos enseñar como antes a unos alumnos que pretenden retomar los estudios. Por ello, y para conseguir ese clima de confianza, los profesores deben agitar a los alumnos con metodologías que se aparten de las de toda la vida, que sean más vivas, dinámicas, prácticas, que conecten con su entorno real y que permitan la reflexión de lo aprendido y cómo se ha aprendido. De este modo, se consigue el ambiente ideal para motivar a los alumnos a rehacer y encaminar el proceso de aprendizaje.

Así, y desde mi experiencia en la formación permanente, el docente debe fomentar métodos de aprendizaje motivadores con proyectos reales que permitan el análisis y la reflexión sobre el mundo que nos rodea, con el objetivo de aprovechar y mejorar las herramientas cognitivas y metacognitivas de nuestros alumnos. De esta manera la educación para personas adultas tendrá sentido, ya que sabrán focalizar su aprendizaje en la vida y sabrán valorar la oportunidad que nunca les concedió el sistema educativo para completar su formación. Pero también tomarán consciencia de que el viaje de su educación aún no ha acabado y que tienen toda una vida para aprender, descubrir y compartir.


diumenge, 16 d’agost del 2015

[085] DidàcTIC a INED21

Volia anunciar-vos que, en breu, iniciaré he iniciat la col·laboració amb INED21, la revista digital d'educació i aprenentatge en castellà. Sens dubte, és un espai plural i de referència a la xarxa per la visió multidisciplinar de l'educació, generada a través dels professionals que hi participen i dels excel·lents articles que s'hi poden llegir.

Agraeixo de tot cor als responsables d'aquesta publicació l'oportunitat  d'escriure-hi perquè serà una excel·lent manera de donar visibilitat a l'educació de les persones adultes, des de la perspectiva més genèrica del terme. 

Així, i per diferenciar els articles que escriuré a INED21 dels posts de DidàcTIC, intentaré desenvolupar temes que facin reflexionar sobre l'educació permanent (innovació educativa, metodologies, el paper del professor d'adults, reptes pendents, etc) i permetin donar una imatge moderna i enriquidora de la formació d'adults.

Espero, doncs, que sigui una col·laboració fructífera i apassionant. Si m'hi voleu acompanyar, sereu benvinguts.

divendres, 14 d’agost del 2015

[084] Retorn al futur 3: portafoli docent 2014-15 (3 de 3)

I ja som a la tercera part de la trilogia. Una part que ha de ser un viatge al futur curs 2015-16. Vinc d'un optimisme basat en els petits canvis realitzats a la metodologia i a l'actitud durant aquest curs, aspectes que volen reprendre l'esperit docent dels meus inicis. En part, estic satisfet, però puc avançar una mica més aquest curs. I per diverses vies.

Al marge de la microrevolució que ja he començat a gestar a l'aula, i de la qual ja n'he parlat a les dues parts anteriors, un focus important d'atenció de cara al futur serà la difusió de noves metodologies i estratègies entre els meus companys docents. Fa anys que sóc "el raro" al claustre de l'escola i durant aquest temps he predicat en el desert sobre les bondats d'una altra manera de fer classe. Enguany, però, el claustre ha començat a preocupar-se per una renovació del centre i han sorgit propostes interessants, però poques que afectin a la metodologia a l'aula. Jo sóc dels que pensen que un centre s'ha de refer des de dins cap a fora. No val només canviar el logo i invertir-hi en tecnologia. Importa -i molt- que es reflexioni sobre la qualitat de les classes que s'hi realitzen. És a dir, el professor ha d'esdevenir el motor del canvi educatiu des del centre.
I sembla que aquesta premissa ha estat escoltada des de l'Ajuntament de Tona, perquè a finals del curs passat vam començar a planificar des del canvi de metodologia un curs especialment difícil: el de preparació per a les proves d'accés de Grau Mitjà. Les sessions de preparació del curs amb la tècnica d'Ensenyament i l'equip de professors ha estat el més productiu i innovador que he fet en els més de 10 anys que sóc al centre. 

És un projecte que enguany ens aportarà èxits i, també, fracassos. Però, sobretot, aportarà experiència per començar a generar un canvi de rumb cap a una formació de qualitat en l'àmbit dels adults. Pot ser també un revulsiu per a tot el claustre de docents i una oportunitat per exposar idees que qüestionin com fem classe i per què ho fem així. En aquest sentit, m'he ofert per fer alguna sessió parlant de metodologies diferents a la tradicional i com s'hi apliquen. Per tant, vull ser part activa per a la promoció d'aquests canvis que, poc a poc, han de revifar l'entorn de treball i, de retruc, millorar la formació d'adults. 

M''agrada pensar que puc fer alguna cosa per millorar l'educació d'adults. I aquest any, per exemple, he tingut l'oportunitat de dir-hi la meva. Així, guardo un magnífic record del taller que vaig impartir a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes. Mai abans no havia fet formació a professors i em va agradar molt el feedback que es va crear. I, sobretot, el fet d'aportar la meva experiència a la causa de la formació d'adults. A més, ben aviat començaré a col·laborar amb INED21. Serà un altre altaveu per fer arribar a molta més gent què és l'educació per a adults i què s'està fent -i què es pot fer encara!- en aquest àmbit.
Sortosament, no estic sol en aquesta tasca de pedagogia, de millora i (afegeixo) de dignificació de la formació d'adults. Un altre objectiu de futur és establir lligams -tant a nivell de centre com a nivell personal- amb altres escoles d'adults que apostin per una modernització d'un ensenyament que sempre és a la cua del Departament. Gràcies a persones com el Ramón Paraíso, el Joan Padrós i altres professionals que he tingut el plaer de conèixer a través de les xarxes socials (i a alguns, personalment), he pogut comprovar que hi ha feina per fer i que, junts, es poden fer projectes que facin visible la professionalitat, la innovació i la funcionalitat en l'àmbit de la formació d'adults i de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

Així doncs, el futur promet ser esperançador. Malauradament, però, a nivell formatiu, hauré d'esperar almenys un any més per realitzar el curs de doctorat. Hi ha altres despeses familiars (no oblido pas les factures pendents!) que no m'ho permeten. Però començaré a fer lectures relacionades amb els temes d'interès (pràctica reflexiva, cognició i metacognició lingüística, aprenentatge significatiu, etc.) per suplir aquesta mancança i apaivagar les ganes que tinc de posar-m'hi. A més, aprofitaré per millorar l'anglès, que el tinc ben rovellat! I qualsevol formació relacionada amb la llengua i la didàctica serà sempre benvinguda!

Per acabar només vull afegir l'anàlisi DAFO del curs 2014-15, basat en el que ha realitzat l'amic Jaume Sans; i els objectius del proper curs. Una reflexió del passat que ha marcat el futur. La resta encara ha d'arribar-hi.

                                              








Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent
Curs 2015-16


- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.

dimecres, 12 d’agost del 2015

[083] Retorn al futur 2: portafoli docent 2014-15 (2 de 3)

Torno a pujar al Delorean del doctor Emmet Brown per continuar amb les reflexions del curs 2014-15. Si bé en el primer post comentava el retorn a l'enfocament comunicatiu i les bones sensacions obtingudes amb els reptes d'enguany i la transformació de l'aula com a espai viu dels alumnes, toca ara parlar de les metodologies, el tractament dels continguts lingüístics i de la pràctica reflexiva portada a terme a través del portafoli.

I és que un dels elements dels quals m'enorgulleixo més aquest curs és el de la implementació del portafoli. La 1a versió és una aproximació a l'objectiu de fer un aprenentatge significatiu, autoregulat, reflexionat i capaç de mostrar com els alumnes aprenen llengua. Encara queda camí per córrer i aspectes que cal millorar. Per exemple, el més difícil d'enguany ha estat el seguiment constant perquè els alumnes l'utilitzin. En aquest sentit, n'hi ha hagut que no han participat de la proposta, tot i advertir-los que el procés desenvolupat al portafoli seria un dels punts clau per a l'avaluació. A més, m'ha quedat pendent la part d'entrevistes medials i només han pogut l'inicial i la final. 
Per tant, s'ha de fer un pas més i redissenyar el portafoli com a base de l'aprenentatge i element important de l'avaluació del curs. Al capdavall, l'aprenentatge no és un estat sinó un procés. Això em porta a desenvolupar un altre element que lliga amb aquesta idea i amb el portafoli: l'autoreflexió per part dels l'alumnes sobre l'aprenentatge de la llengua.

Sé que és un aspecte possiblement més abstracte i més complicat de treballar-lo i d'assolir-lo, però m'interessa l'adquisició de la llengua dels alumnes i la conscienciació d'aquesta adquisició per a la formació d'una base per als aprenentatges futurs. A nivell teòric vull formar-me en aquest camp per tal de saber encaminar un neguit docent que m'acompanya des de fa anys. Per aconseguir-ho cal tornar-hi i fer, doncs, una reflexió profunda de l'aprenentatge de la llengua a GES (i als altres cursos de llengua) per lligar-la amb els interessos dels alumnes i a les seves estratègies d'aprenentatge, utilitzant elements de metacognició. En aquest sentit, enguany em centraré especialment en el reforç de l'(auto)correcció com a eina d'aprenentatge lingüístic. I, és clar, el portafoli lingüístic m'ha d'ajudar també en aquesta tasca!

Per acabar, també he volgut revisar l'ordenació dels continguts gramaticals per als cursos que imparteixo, especialment els de GES. He procurat seguir la pauta establerta a inicis de curs. Vaig separar els temes segons els nivells de graduat i em dóna la sensació que encara no està bastit. No hi ha un equilibri entre morfologia, sintaxi, lèxic, llengua oral, etc. A les classes de GES sembla que tot s'encara cap a la creació de diferents tipologies textuals i em sembla bé, però no del tot encertat, cosa que em genera dubtes. Haig d'intentar que les explicacions gramaticals no només girin al voltant d'aquest fet.
Ja parteixo de la base que no faig classes tradicionals de gramàtica. Sempre busco una activitat o una metodologia adient al grup i que sigui diferent a la normal per donar a conèixer els continguts, per practicar-los i per treure un profit per al repte trimestral. M'he ajudat d'exemples reals de llengua, de recursos clàssic però fets de manera diferent (dictats, mems, ludificació, correccions), d'algun recurs de la "flipped classroom" i de la constant comparació amb altres llengües. 

El que tinc clar és que no em caso amb cap metodologia. És una lliçó que tinc ben apresa. No hi ha solucions màgiques en això de l'aprenentatge de la llengua, sinó metodologies i estratègies adequades per a cada objectiu comunicatiu, per a cada grup i context. Vull construir, doncs, una metodologia que se serveixi de l'aprenentatge informal, de la creativitat, dels aprenentatges previs dels alumnes i de l'humor per arribar a l'assoliment de la gramàtica del curs. Continuaré en aquesta línia de cara al proper curs i espero millorar-la poc a poc. Perquè sé que als alumnes, tot i estranyar-los d'inici, s'hi han interessat i l'han feta seva. Així ho demostra la constant negociació dels termes del repte, de la creació de rúbriques, del tipus d'avaluació, dels criteris que s'hi tindran en compte, de la comunicació que s'ha establert entre tots. No es tracta només d'aprendre llengua, sinó de passar-ho bé mentre s'aprèn, de democratitzar l'aula, de donar el protagonisme als alumnes, a la llengua i a l'aprenentatge.
Materials del mòdul de Literatura de GES 1.
Malauradament, a GES, aquesta cerca contínua de maneres d'ensenyar llengua es tradueix en feina extra que, si la combinem amb la ingent feina que suposa portar a terme els reptes, com ara la revista, ha provocat que no pugui enllestir tots els continguts del mòdul, com ara els de català de GES 1 durant el 2n trimestre. Entenc que en alguns moments del curs vaig haver d'encabir amb calçador alguns temes i no crec que sigui la manera correcta de fer llengua i de donar-li un significat i una coherència amb els objectius del curs i de les tasques que es realitzaven en aquell moment. Per això, controlar la temporalització serà important el proper curs per tal de fer encabir els continguts i les activitats d'aprenentatge per igual; i trobar estratègies per poder assolir-ho tot plegat.
En definitiva, he volgut tornar al passat per millorar el present i els resultats són esperançadors. Aprendre de les hòsties, dels errors, deixar de banda l'autocomplaença i canviar el present. He extret el millor d'aquests moments i comportaments passats, els quals han definit el tarannà aquest curs. Ara només cal continuar xino-xano per aquest camí que he traçat. De ben segur que el meu futur docent m'ho agrairà.

Per cert, i el futur, com pinta? No us perdeu la tercera part d'aquesta reflexiva trilogia! 

dilluns, 10 d’agost del 2015

[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia. 

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual. 

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport. 

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.
Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques. 

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.